Ha arribat el moment de despedir-nos, la feina ja està feta, el projecte entregat i defensat, també hem valorat el projecte d’altres companys... la veritat és que hem treballat de valent i després de tot aquest temps d'hiperactivitat virtual hem arribat al moment de la reflexió amb la tranquil·litat que et dona saber que els deures ja estan fets.
La meva valoració general de l'assignatura és molt positiva. Me’n recordo quan va començar el semestre i obria la web de la UOC, em trobava en l’espai d’aquesta assignatura desenes de missatges en un sol dia i creia que no me’n sortiria. Com ja vaig explicar a la meva presentació aquest ha estat el meu primer semestre a la UOC i entre tants missatges al fòrum dels companys, que eren molt difícils d’ordenar degut al seu volum, i l’objectiu de l’assignatura amb conceptes com “projecte virtual” i “comunicació asíncrona”, estava una mica espantada.
En una de les meves primeres entrades al bloc us vaig explicar que mai no havia fet un treball virtual i que d’entrada em semblava quelcom poc operatiu i molt complicat. Ara bé, gràcies a aquesta assignatura la meva opinió ha canviat perquè ara conec i sé utilitzar diferents eines col·laboratives que m'han demostrat que, com el títol d'un conegut programa de ràdio, "tot és possible". Amb instruments com Delicious, aquest mateix blog, el Gliffy per fer mapes mentals i fins i tot el Freemind que també he descobert en una altra assignatura de la UOC que és un programa homònim i en la meva opinió més senzill de fer servir, i per suposat, la wiki, podem fer un treball cooperatiu sense necessitat de conèixer a les altres persones que hi participen o més aviat sense trobar-te físicament mai amb elles o parlar per telèfon, només utilitzant les TIC. En aquest punt m’agradaria dir que per mi el que més inconvenients m'ha suposat és gestionar la wiki per la seva rigidesa i la seva configuració, a vegades semblava que no responia a les nostres instruccions i feia coses sola... vàrem estar a prop de posar-nos en contacte amb l'Iker Jimenez en alguns moments de crisi.
Qui m’anava a dir, quan els primers dies tenia malsons amb les banderetes vermelles del fòrum d’aquesta assignatura, que al final arribaria on hem arribat??? Hem rebut molt bones valoracions del nostre projecte. Estic molt contenta per tot el camí que hem fet, perquè hem aconseguit arribar a temps a la nostra meta i perquè... ara arriben temps de vacances, que ja tocava!!
Fins una altra
