Arribant a la fi...

Fa 4 dies que vam crear el grup i ja tenim la nostra feina de "cara a la galeria" i valorada!

He fet la meva valoració sobre el treball d'unes companyes i mira que costa ser crítica amb la feina dels altres quan saps el que t'ha costat a tu fer-la...

En quant al nostre projecte, hi ha hagut dies de tot, tranquils (pocs), estressants, de bojos, etc... però tot ha valgut la pena pel resultat del treball realitzat, estic orgullosa d'ell, sé que no és perfecte però després de tot el que hem après i lluitat per a ell, el que ens diuen els companys a les valoracions (moltes gràcies a tots 4) és del tot profitós. Les valoracions m'han donat diversos puntos de vista sobre la feina que hem realitzat i això ho enriqueix molt més.

De les pors inicials he passat a les ganes de treballar, fer bé la feina i a aprendre; el que és cert és que tot això ha estat afavorit pel grup en el que he estat, on totes hem treballat de valent sense voler ser més que la del costat, treballant colze a colze per assolir el mateix objectiu.

Ja ho he comentat en anteriors entrades però quan una està agraïda a les persones que l'ajuden, les gràcies mai són poques. Ho torno a dir noies, GRÀCIES pels ànims, per l'ajuda i per ser com sou.

Tal com diu la Cristina, posar-se una nota alta queda malament però ja sabem que la "nostra filla" pot no ser perfecta (aprobada segur!) però l'estimem amb bogeria; on no dubtaré a posar una nota de 10 és al meu grup (aquí més igual si queda bé o malament, jeje).

Una setmaneta més i c'est fini!!

Sílvia Grande

Un llarg camí...

... però amb llum! com aquest de la foto.

Des que vam formar el grup hem anat superant prova darrera prova amb gran satisfacció. El resultat final, el producte, sempre pot ser millorable, però l'experiència d'un treball fet amb ganes i il·lusió és el que més valoro.

En el decurs d'aquest projecte hem après moltes eines noves: la wiki, el bloc, el gliffy, etc. però el que és més important ha estat aprendre a fer un projecte entre quatre persones de manera virtual, tot un repte! i crec que l'hem assolit força bé fins i tot en els últims dies quan s'han concentrat més decisions a prendre.

Com ja vaig expressar en un post anterior, gran part d'aquest èxit (sense entrar si la wiki és genial o no, aquí només parlo de la feina com a grup) és gràcies a la sort, sort de ser un grup format per gent compromesa i treballadora, que s'esforça per assolir un objectiu comú i com va comentar la Sílvia Lanau en un altre post, caracteritzat pel fet que cap de les membres vol posar-se una medalla o destacar d'alguna manera, sinó que totes treballem per un objectiu comú.

Com diu la Cristina, les coordinacions crec que també han funcionat molt bé, tots els acords que vam establir al principi i que hem anat actualitzant, ens han permés desenvolupar una feina amb constància i amb unes estratègies clares.

L'avaluació final crec que és una activitat molt important perquè és un moment de reflexió sobre la feina feta i com millorar-la, tot comentari respectuós serà benvingut. L'acceptació de les crítiques, per part meva serà positiva perquè encara que em sembla important el que pensin els companys de la nostra feina, em sembla encara més important la manera de treballar que hem tingut i la riquesa que això comporta a nivell personal i professional, i això no es pot valorar desde fora, això m'ho quedo per mi per assaborir-ho.

Sonia.

Avaluant...

Penúltima setmana del curs, les forces ens estan abandonant però hem de fer un últim esforç. Ànims noies!
Estic acabant d’avaluar el projecte que m’ha tocat i pensava que seria molt més fàcil. Em costa molt ser crítica i dir els punts negatius perquè sé el que costa fer un projecte d’aquesta magnitud i amb aquestes condicions, tots ho hem patit! però veure que també hi ha coses molt positives m’ajuda a fer l’avaluació.
Espero que sigui molt més fàcil rebre les crítiques per la nostra ‘criatura’, ja sabem que pels pares els fills sempre son els millors però crec que som un grup autocrític i per això les rebrem bé, almenys és el que espero! ;)
No tenia molt clar si fer la valoració del nostre grup aquesta o a la última entrada, però finalment he decidit que ja que aquesta és la setmana de les avaluacions ho faré ara molt ràpidament. Així també la última entrada serà la dels adéus...
Hem treballat dur des del començament, com a grup ens hem complementat molt bé, les coordinadores en cada moment han fet la seva feina molt positivament i per sort les eines les hem après molt ràpid, llàstima de la Wiki tan rígida!
El bloc ens ha servit per fer una avaluació constant i poder posar en comú els nostres dubtes i neguits, així que no em tornaré a repetir, us animo a que us llegiu totes les entrades anteriors i veureu que tot el que comento és veritat.
Només puc dir que ens posaria un 10 com a grup però com queda malament i la perfecció no existeix... per mi la nota seria un 9!
Gràcies companyes!
Ànims que queda la última empenta i arribem a la meta...

Cristina

La nena dels nostres ulls

Pensava que aquesta setmana tornaríem al ritme de treball "normal" del projecte, ja que ja havíem gairebé enllestit el contingut de la wiki i només quedaven els retocs i l’entrega, però he hagut d'estar 36 hores sense poder-me connectar per motius personals i quan ho he fet... txas, 36 missatges per llegir!!! Podríem dir que he rebut un missatge nou en cada hora de la meva absència virtual... Al tram final d'aquesta fase han sorgit tots els petits dubtes típics d'abans de l'entrega de qualsevol projecte, de detalls d’estil principalment, i tot això m’ha fet pensar que tot i que en un principi vam establir uns acords base per treballar el projecte aquest document i aquesta actitud és bàsica fins al final, fins el dia de l’entrega.

En la meva opinió aquest projecte virtual ha suposat un acordar constant i suposo que és natural perquè és en definitiva la actitud necessària per treballar en grup, d’una forma global i no cadascuna només en la seva part. He fet molts treballs en grup en la meva vida i suposo que hauria d’haver arribat abans a aquesta conclusió però crec que pel fet d’haver d’establir a confirmar cada nou acord amb un missatge electrònic, i no en converses en grup o per telèfon, encara m’ho ha fet més evident.

Ara només ens falta presentar-vos a la “nena dels nostres ulls” i si ens coneguéssim, i ens coneguéssiu, personalment, saber a quina de nosaltres quatre se sembla més, perquè encara no sé si agradarà més o menys a la resta de companys d’assignatura, però el que tinc clar és que serà un bon mestissatge compacte perquè porta molt ADN de totes quatre.

Agradarà o no agradarà?

La nostra "cançó", a part de tenir una bona melodia, està a punt de sortir al mercat... que opinarà l'audiència?? quins nervis...

Això s'està acabant i hem tingut una setmaneta que déu n'hi do, com diu la Sonia, la nostra zona de Debat del Grup ha tret fum! Però ha valgut la pena perquè em acabat de posar-nos d'acord en petits detalls que hi faltaven.

Hem treballat de valent per a que la nostra Wiki (o filla, com dius Sonia) quedi molt bé i penso que ho hem aconseguit, ens queda una passeta més i demà posem al descobert la pedra que hem estat polint aquests 4 mesos. Serà un mineral o una pedra preciosa? Estudiarem bé les opinions sobre la nostra "filla" i intentarem ser molt objectives per tal de fer entendre el nostre treball.

Torno a dir que som un grup molt ben avingut i això ha afavorit molt la feina.

I pensar que va ser ahir quan us vaig demanar si podia ser el 4rt mosqueter, jajaja. No podia haver-ho demanat a cap grup millor.

Una esbrancida més i ja acabem!!

Sílvia Grande

Arribant a la meta

La nostra cançó està pràcticament acabada i sona bé! ;-)

Aquesta última setmana ha estat intensa, com ja s’esperava, però com ens hem posat d’acord aviat i hem fet una bona planificació, ho tindrem tot llest una mica abans de l’entrega i diumenge podrem disfrutar tanquil·lament del dia (o dedicar-ho per a altres assignatures...)

Per veure la intensitat de la setmana només cal veure el número de missatges que ens hem creuat a l’espai de debat en aquests últims dies, he parlat més amb vosaltres que amb el meu marit!! Hem hagut d’acordar els últims detalls i prendre les darreres decisions, ha estat intens però alhora força fàcil perquè hem estat connectades en tot moment, ens hem fet responsables cada una de nosaltres de la consecució del projecte i això ha generat una comunicació molt fluïda, de vegades m'ha semblat que l'asincronia dels mails no existia, perquè sovint he rebut comentaris gairebé immediats!

Estem pràcticament al final d’aquesta cursa i ara queda un últim pas que són les valoracions i veure què han fet els companys. Aquí realment estic intrigada per saber què han fet la resta de companys i com valoren la nostra feina, però en part tinc por perquè pot ser que el nostre treball rebi crítiques i no sé com m'ho pendré! no és perquè cregui que sigui perfecte, sinó perquè la wiki la considero tan meva que és com si critiquessin un fill meu!! (una mica dramàtic, però segur que sabeu a què em refereixo, oi?)

Noies, dues setmanetes i ja estem, sembla que va ser ahir quan vam formar el grup, oi?

Bon cap de setmana!!

Sonia.

Fent una cançó

Ens queden un parell de setmanes i ja haurem acabat el curs, això vol dir que haurem finalitzat l’assignatura i el nostre projecte ‘Les biblioteques i les xarxes socials’.

Durant aquesta setmana hem continuat concretant acords nous i no tant nous. Per exemple de nous tindríem l’estil de la Wiki i de no tant nous com el de les etiquetes. A part d’això cadascuna de manera individual estem finalitzant els continguts de les parts que ens corresponien.

L’altre dia a la dutxa em plantejava que dir aquesta setmana i em va venir al cap que aquest projecte de Wiki m’ha semblat com fer una cançó, que consti que no soc música, però mira coses que et passen pel cap… ara faré un conte – metàfora, aquesta setmana sembla que estic inspirada!

Primer varem muntar un grup, unes noies que no ens coneixíem de res i en un entorn poc habitual, almenys per mi, on establir relacions. Una vegada teníem el grup, ens va venir una idea per reflectir-la en una cançó = projecte. Desprès cadascuna va buscar què fer i varem començar a posar-ho en comú amb diverses eines que teníem a l’abast algunes conegudes i d’altres noves.

El següent pas va ser escriure a la nostra partitura = Wiki, on cadascuna va introduir les seves idees. Una feia la lletra, l’altre la melodia, una canviava, l’altre posava, totes ficàvem mà, la partitura era dura com una pedra i moltes vegades ens feia perdre els nervis. Els instruments que fèiem servir a vegades ens ajudaven i d’altres no, però entre totes ho hem aconseguit, ens ha quedat una cançó d’allò més maca.

El ritme és àgil i ràpid, volem que la gent no s’avorreixi a l’hora d’escoltar = avaluar, l’estil és neutre però molt vistós, perquè una imatge val més que 1000 paraules!

El grup no ha tingut una líder fixa i això penso que ha estat bo perquè així la responsabilitat ha anat variant i els flashos no han anat sempre cap a la mateixa banda. Ens els assajos totes hem col·laborat i quan una tenia una idea però a l’altre no li agradava ens ho hem dit però sense imposar la nostre, tot ha estat consensuat. La comunicació ha estat fluïda, és un grup de futur!

Esperem que us agradi!

Cristina