
Les entrades que he fet fins el moment en el bloc han estat especialment dedicades a les eines que hem anat aprenent en el desenvolupament de cada PAC. En els entrebancs, els dubtes, l'esforç, la col·laboració i finalment la recompensa d'ensortir-se amb una nova aplicació. El treball sens dubte és la clau de l'èxit en tots els aspectes de la vida, però hi ha un factor que també és molt important que és la sort.
Crec que al llarg de la meva vida, i ara és un reflexió molt personal, sempre he tingut la sort de cara, i aquesta sort també ha estat en la formació d'aquest grup sigui quin sigui el resultat final de l'assignatura. Avui mentre feia l'avaluació personal anava reflexionant sobre com de difícil hauria estat treballar amb persones que no coneixes i que no treballen el suficient, no es comprometen amb la feina i s'ha d'estar pendent de si fan la seva part o no o finalment ens deixen penjats amb la feina a mitges. Durant les tres pacs hem tingut dubtes de com fer les coses, ens ha costat prendre segons quines decisions, és lent fer qualsevol canvi amb un mínim consens (i ara em va a la ment si el fons del mapa conceptual ha de ser blau o blanc o si hem de posar 4 o 5 exemples de biblioteques o si treiem l'índex o què fem amb la HOME... aquests són només uns quants de tots els dubtes i decisions que hem hagut de prendre). Us imagineu què difícil hagués estat fer això en un grup on només un sola persona hagués estat absent, en desacord en tot o fins i tot amb algun company poc respectuós??? és per tot això que avui internament us he donat les gràcies per ser com sou.
A alguna li ha saltat alguna llagrimeta??? jajajaja
Va vinga, donem-li canya a la wiki que queda molt per fer!! ;-P
Ostras Sonia tinc la pell de gallina....
ResponderEliminarJo també crec que he tingut molta SORT en trobar unes companyes com vosaltres...