Un llarg camí...

... però amb llum! com aquest de la foto.

Des que vam formar el grup hem anat superant prova darrera prova amb gran satisfacció. El resultat final, el producte, sempre pot ser millorable, però l'experiència d'un treball fet amb ganes i il·lusió és el que més valoro.

En el decurs d'aquest projecte hem après moltes eines noves: la wiki, el bloc, el gliffy, etc. però el que és més important ha estat aprendre a fer un projecte entre quatre persones de manera virtual, tot un repte! i crec que l'hem assolit força bé fins i tot en els últims dies quan s'han concentrat més decisions a prendre.

Com ja vaig expressar en un post anterior, gran part d'aquest èxit (sense entrar si la wiki és genial o no, aquí només parlo de la feina com a grup) és gràcies a la sort, sort de ser un grup format per gent compromesa i treballadora, que s'esforça per assolir un objectiu comú i com va comentar la Sílvia Lanau en un altre post, caracteritzat pel fet que cap de les membres vol posar-se una medalla o destacar d'alguna manera, sinó que totes treballem per un objectiu comú.

Com diu la Cristina, les coordinacions crec que també han funcionat molt bé, tots els acords que vam establir al principi i que hem anat actualitzant, ens han permés desenvolupar una feina amb constància i amb unes estratègies clares.

L'avaluació final crec que és una activitat molt important perquè és un moment de reflexió sobre la feina feta i com millorar-la, tot comentari respectuós serà benvingut. L'acceptació de les crítiques, per part meva serà positiva perquè encara que em sembla important el que pensin els companys de la nostra feina, em sembla encara més important la manera de treballar que hem tingut i la riquesa que això comporta a nivell personal i professional, i això no es pot valorar desde fora, això m'ho quedo per mi per assaborir-ho.

Sonia.